Free Tags - Imprimibles Castanyada

Avui m'he sentit inspirada i us he preparat unes etiquetes de la Castanyada per descarregar i que pogueu fer servir pels vostres projectes d'scrap o per posar als vostres paquets de regal.

Si us ha agradat, compartiu l'enllaç al post i deixeu els vostres comentaris que sempre són benvinguts!!

**

Today I have done some tags related to Castanyada for you to download and use for your scrapbooking projects or put on your gift packages.

If you like them, please share the link to the post and leave your comments that are always welcome!

Capçaleres finalistes del blog - Selected headers for the blog

Com podeu veure, recentment el blog ha sofert un petit canvi en el disseny. Encara no n’estic convençuda del nou disseny però de moment és un disseny propi i em sembla més innovador que la plantilla senzilla que hi ha per defecte a blogger.

Vaig estar jugant amb el Gimp i vaig dissenyar diverses propostes de capçalera, algunes més encertades que d’altres i n’hi havia per tots els gustos.

He pensat que potser us agradaria donar-hi un cop d’ull i divertir-vos. La seleccionada la teniu més amunt! ;-)

Quina us agrada més? Faríeu modificacions o variacions? Podeu deixar els vostres comentaris que sempre seran benvinguts. Gràcies!!

**

As you can see, the blog has recently changed its design. I'm still not very convinced about the new design but I think it is more innovative than the default simple workplace from blogger.

I was playing with Gimp and I designed several header proposals, some were more successful than others and with several styles.

I thought you might like have a look at them and have fun. The selected one can be found at the top! ;-)

Which one do you like best? Any suggestions for variations? Your  comments are always welcome. Thank you!

El món en fotografies - The world in images : Josef Koudelka

Avui inicio una nova secció de Fotògrafs. M’agradaria ensenyar-vos i inspirar-vos amb l’obra de personatges referents de la fotografia.

Avui començaré per Josef Koudelka que és un fotògraf txec nascut el 1938 i nacionalitzat francès, especialitzat en fotografia de carrer.

Es va donar a conèixer gràcies a les seves fotografies de la ocupació de Praga pel Pacte de Varsòvia el 1968; els negatius van sortir de contraban i van arribar a mans de l’agència Magnum.

Anteriorment havia fet una extensa recopilació de la vida dels gitanos de Romania.

Us deixo les imatges impressionants!

Us agrada la nova secció? Teniu algun interès especial? Podeu deixar els vostres comentaris que sempre seran benvinguts. Gràcies!!

**

Today I start a new Photographers section. I would like to show and inspire you with the work of relevant figures in photography.

I will start by Josef Koudelka known by his photographs recording the military forces of the Warsaw Pact as they invaded Prague in 1968. Koudelka's negatives were smuggled out of Prague into the hands of the Magnum agency.

Previously he had finished a project related the life of gypsies in Romania.

I show you these awesome pictures!

Do you like the new section? Do you have any special interests? Your  comments are always welcome. Thank you!

Per una castanyada lliure – Freedom for castanyada

Com diu la Margarida, quan s’acosta Tots Sants cada any em poso malalta; perquè carai la gent s’entesta en parlar del HALLOWEEN enlloc de pensar en la CASTANYADA??

Quan era petita aquestes “mamonades” (amb perdó de l’expressió) no existien; aquí es parlava de la castanyera i es feien panellets i castanyes i moniatos torrats i puntu!!

D’acord que ambdues són tradicions antigues i que el Hallowen a Estats Units ve de la immigració Irlandesa que tallaven carbasses per allunyar els mals esperits (VEGEU L’ARTICLE DE LA SÀPIENS ), però d’aquí a adoptar-la com a nostra em sembla una falta de respecte per la nostra cultura. 

Ara que estem en crisi d’entitat pròpia, “donem un castanyot al Hallowen” com diu la Margarida i aquelles més agoserades i amb manetes poden trobar un patró per fer una castanyera ben bonica per portar penjada AQUÍ

**

As Margarita says, each year when Halloween comes I just get sick, why is everybody talking about HALLOWEEN instead of thinking about Castanyada?

When I was little this “Cr**" (pardon the expression) did not exist, people talked about street vendors selling chestnuts and cooking panellets and roasted chestnuts and sweet potatoes, and that was all!

I agree that both are ancient traditions; Halloween in the United States comes from the Irish immigrants who carved pumpkins to ward off evil spirits, but to adopt it as ours, appears to me disrespectful for our culture.

Now, that we are in the middle of an identity crisis (SEE FINANCIAL TIMES ARTICLE) , it’s time "to give chestnuts to Halloween," which here means throw Halloween away. 

Those with crafty crochet skills can find a pattern to make a very pretty chestnuts street vendor pin to hang on the jacket . You can find it HERE

Plego! - Boss, I quit!

La Marina Shifrin és una periodista i escriptora que durant dos anys va treballar a la secció de vídeos de la seva empresa. La jove es queixava que el seu cap "només es preocupava de la quantitat i del nombre de visites", pel que va decidir presentar la seva dimissió d'aquesta forma tan original
**
Marina Shifrin is a journalist and writer who was working for two years in the video section of a company. She complained that her boss "only cared about the amount and the number of visits", so she decided to quit job with a dancing video

Col·lecció de Segells - Stamps collection

Tal com havia explicat en un post anterior, a estones i de tant en tant, aquest estiu m’he dedicat al gravat de segells. Després de sopar i amb la fresqueta del balcó, a l’estiu em posava a gravar segells; encara tinc uns quants projectes pendents a punt per un vespre d’inspiració... però de moment ja tinc una petita col·lecció! El cap de setmana passat, la Teresa va voler fer scrapbooking i vam estar estampant els segells de la col·lecció ; - ). Si voleu llegir una mica més sobre el tema clickeu AQUÍ

As I explained in a previous post, occasionally this summer I have been stamp carving. After dinner and with some fresh air in the summer evenings I made some stamps. I still have a few pending projects ready for an evening of inspiration ... but at the moment I have a small collection! Last weekend, Teresa wanted to do some scrapbooking and we were using our stamps collection  ; -) If you want some extra information, you can find it HERE

Lactància materna - Breastfeeding

Imatge extreta de/ Image from Dr carlos gonzalez pediatra

Traducció de la viñeta: "Donant el pit?! Això és un centre comercial! No podem permetre que les dones mostrin descaradament els pits!!"

La doble moral és un criteri moral que s'aplica amb més rigor en un grup (o individu) que en un altre. La doble moral és injusta perquè viola el principi de justícia conegut com a imparcialitat. La imparcialitat és el principi segons el qual els mateixos criteris s'apliquen a totes les persones sense parcialitat ni favoritisme. La doble moral viola aquest principi ja que té en compte les persones segons diferents criteris.

**
A double standard is the application of different sets of principles for similar situations, or by two different people in the same situation. A double standard may take the form of an instance in which certain concepts (often, for example, a word, phrase, social norm, or rule) are perceived as acceptable to be applied by one group of people, but are considered unacceptable—taboo—when applied by another group.

Endavant Herbie! - Go on Herbie!

Fa dues setmanes el Herbie em va deixar tirada! A les 8.55h del matí i amb les nenes carregades al cotxe, el Herbie no es va voler engegar de cap de les maneres... Al soterrani de l’aparcament, sense cobertura telefònica... Vaig treure les nenes del cotxe i vaig sortir al carrer, trucar a l’assistència en viatge, esperar mitja hora que arribés un home amb una motxilla per fer el pont a la bateria i quan per fi va arribar... el cotxe seguia sense engegar-se! Aleshores em va tocar esperar la grua i vaig trucar a la feina per si algú em podia venir a buscar, ja que tenia una reunió molt important i a la que no podia faltar. Una companya de feina, amablement em va fer el favor de passar-me a buscar... Mentre la grua havia arribat i havia carregat el Herbie, que vés per on, s’havia engegat! Mentre la grua s’emportava el Herbie a l’hospital i jo em sentia neguitosa per si el Herbie es sentia massa vell o patia quelcom greu; pobret ja té més de quinze anys!

Aleshores va arribar la companya de feina i vaig poder carregar les nenes al seu cotxe per portar-les a l’escola. La meva filla gran ho va viure com una aventura i la petita també s’ho va passar força bé, encara que va tombar el cotxet a terra un parell de vegades quan es va posar dreta damunt del seient desobeïnt la meva advertència de seure bé...

La petita va arribar a l’escola bressol i uns quants nens de la classe ploràven; estan fent l’adaptació. Per sort, quan va veure el seu estimat amic Nicola, de seguida es va posar a jugar al tobogan i la vaig deixar sense plorar (ni ella ni jo...).

Finalment, i després de més de dues hores, vaig poder arribar a la reunió, que per fortuna encara no havia començat.

L’endemà, quan vaig parlar amb el mecànic i em va deixar clar que la història del Herbie només havia estat un ensurt, vaig pagar una bona factureta i em vaig posar al volant del meu company.

Gràcies a tots els que m’heu donat un cop de mà i a tots els que us heu preocupat per la salut del Herbie!! ;-)

**
Two weeks ago I was marooned by Herbie! At 8.55h in the morning and the car loaded with my two little girls, Herbie didn’t want to start up... I was left at the basement car park, without telephone coverage ... I took the girls and left the car, reached the street, called travel assistance and waited for half an hour to the arrival of a man with a backpack with a battery booster and when I finally got it ... the engine did not start up! Then I had to wait again for the crane and I had to make a call at work asking for someone helping me, because I had a very important meeting and could not miss it. A colleague kindly drove home... while the crane arrived and loaded Herbie, which finally was launched! The crane took Herbie to the hospital and I was feelling anxious to know if either Herbie was too old or if he had something serious... (poor fellow he’s over fifteen!)
Finally I could load the children in my friend’s car to take them to school. My biggest daughter lived it as a great adventure and the little one had a pretty good fun as well...

Finally, after more than two hours, I could arrive to the meeting, which fortunately had not yet begun.

The day after when I talked to the mechanic and he made clear to me that Herbie was not yet in big trouble, I paid an amazing bill and sat behind the wheel of my fellow.
Thanks to everyone who helped me and all those who were worried about Herbie and asked for some news about him! ;-)

Sabates de princesa - Princesses shoes

La meva princesa gran ja un parell d’anys que passa per una etapa rosa severa. Li agrada portar roba de princesa; faldilles i vestits “que volin”, samarretes roses (res de bluses amb botons; els botons no els pot ni veure!), abrics o jaquetes roses, sabates roses (les “fifis totals” les tinc prohibides), els pantalons només se’ls posa quan no queden faldilles netes, de tant en tant canvia el rosa pel lila però no té gaire variació... Viu en un món de princeses i parla per telèfon amb les princeses Disney!

En fi, tot plegat és molt enfarfegador, ensucrat... etc però crec que és millor que passi per aquesta etapa que no pas que quedi frustrada com jo; la meva mare em comprava la roba que li agradava i que ella considerava que em quedava bé (jo era una nena “pleneta”) i puntu. Així que, quan vaig poder començar a triar el que em volia posar i com volia pentinar-me va haver d’aguantar una trena llarga una bona temporada. Encara recordo la frustració que em va provocar, quan un any per carnestoltes no em vaig poder disfressar de ballerina perquè el tutú “em quedava fatal”. En definitiva, si la meva filla és feliç vestint de color rosa, amb vestits i faldilles i sabates ensucrades, jo no seré qui li digui que no, tot dintre d’un límit és clar, perquè hi ha roba de princeses horrorosa; però sempre trobem alguna peça de roba que ens agrada a totes dues ;-)

Aquest cap de setmana, la seva padrineta li ha fet un super-regal; unes sabates de princesa!! A que són “moníssimes”?!

**
My big princess since the last two years goes through a “severe pink stage”. She loves wearing princesses clothes; skirts and dresses “that fly”, pink T-shirts (nothing to do with bluses with buttons; she can’t stand them!), pink coats or jackets, pink shoes (“total freaky” ones are forbidden), she only wears trousers when tere are no more clean clothes left, from time to time she changes pink for lilac but there’s no much variation... She lives in a world of princesses and speaks on the phone with Disney princesses!

It is all very “sweetening”, “pink-annoying”... but I think that is better for her to go through this stage that remaining frustrated as I was as little girl; my mother bought me the clothes that she liked and that she considered that fitted me well (I was a chubby girl) and that was all. So, when I began to choose what I wanted to wear or how I wanted my hair she had to bear a long plait for a long season. Still I remember the frustration that caused me a year for carnival, I could not disguise as ballerina because the tutu “fit me so bad”. So, if my daughter is happy dressed in pink colour, with “sweetening” dresses and skirts and shoes, I will not tell her not do do so, within a limit of course, because there are some horrible princesses clothes as well; but we always find some clothes that like us both ;-)

This weekend, her godmother gave her a super-gift; a pair of princesses shoes!! Aren’t they so cute?!